"Jo, aquesta medalla, la beso i amb aquesta besada afectuosa penso en tot Lloret"
Paraules de Mossèn Pere Torrent i Crous al rebre l'any 1964, la medalla honorífica Fulla de Llorer de Plata pels seus 45 anys de sacerdoci a Lloret.
Mossèn Pere Torrent i Crous (1888-1970)va arribar poc després de que l'Escola Parroquial de Lloret s'inaugurés el 10 d’octubre de 1920.
Mn. Torrent s’havia incardinat ja dintre de la vida social lloretenca i amb els alumnes avantatjats dels primers anys, convertits, després, en inquiets joves, o amb nova mainada, va anar constituint les seves obres cabdals: l’agrupació teatral “La Talia Lloretenca”, la publicació quinzenal “Aires lloretencs” (1933 – 1936) on el mateix Mn. Torrent, amb el pseudònim de Joan de la Font escrivia atinats comentaris breus de caràcter més aviat pedagògic, la “Biblioteca Popular”, les caramelles, la diada del llibre, la “Bona Premsa”, el cine catequètic, el concurs de pessebres... Fins i tot, al seu moment, havia organitzat un equip de futbol!
Tot això eren exponents de l’empenta del mestre i sacerdot i, sens dubte, li donaven moltes satisfaccions. Però els dies de goig s’estroncarien, també, igual que per a tots els altres sacerdots, amb la revolta del juliol de 1936. Com a continuació de les actuacions contra l’Església del Comitè Antifeixista proclamat poc després de l’esclat del conflicte, començaren les detencions de sacerdots. A Mn. Torrent, igual que als seus companys Mn. Joan Crous i Mn. Joan Vilalta, el van detenir la tarda del 14 d’agost de 1936. A la nit van succeir els fets més indignes. ... Els foren disparats tres de fusell i de pistola arran de cap, fent-los veure que anaven a morir.... Consta que fou alliberat de la presó de Girona ... el 25 d’agost de 1937. Sembla que va anar a viure amb la família, a Estanyol, fins al seu retorn a Lloret el 28 de febrer de 1939.
Em consta que Mn. Torrent va intentar comprendre i perdonar els que l’havien perseguit...
En reincorporar-se a Lloret hi ha un intent de tornar a fer funcionar l’Escola Parroquial, però els temps són uns altres, hi ha dificultats i l’escola no es torna a consolidar. S’hi fa cine per als petits i una entesa posterior de la parròquia amb l’empresari cinematogràfic Joan Carcereny porta a convertir el local de l’Escola Parroquial en el Cine Talia...
Mn. Torrent, mentrestant, orienta la seva vida cap al desplegament del sacerdoci a Lloret i, quan a l’activitat pedagògica, es conforma amb una petita escola particular a la qual al·ludíem al principi d’aquest article, instal·lada al carrer de la Vila núm. 15... i, anys després, al Casal de l’Obrera. La llibreria de la Bona Premsa es trasllada un temps al carrer de Sant Pere i, després, finalment, serà ubicada precisament en terreny parroquial, en un sector del que fou pati d’esbarjo de l’antiga escola. Encara hi és.
A la postguerra Mn. Torrent és nomenat “Delegado local del Ministerio de Información y Turismo”. Imparcialment, tenim la impressió que la seva gestió va facilitar les coses que no pas en va obstaculitzar. I no cal dir, en el cas del català, va seguir fidel a la llengua. En són prova les seves “caramelles” ... i les seves prèdiques.
Un ofici del bisbe Cartañà confirma a Mn. Torrent la seva aptitud per a regir l’escola el 19 de gener de 1949, “teniendo en cuenta las recomendables dotes de buen pedagogo demostradas tanto en sus estudios com en sus años de enseñanza en las Escuelas del Ave Maria de Granada, del P. Manjón”.
El 5 de desembre de 1958, però, morí Mn. Joan Crous i Costa, l’etern company d’estudis... Llavors, el mestre i sacerdot va quedar sol. L’Ajuntament, per intervenció de l’alcalde Fors, li va resoldre el problema oferint-li l’Hospital Municipal com a nova llar. Mn. Torrent acceptà i allà va tenir una cambra confortable i assolellada i estigué ben atès per les monges de Sant Josep. ... Llavors ja havia deixat de fer classe, però no estava inactiu del tot. Des de l’Hospital encara portava a terme una bona tasca d’apostolat procurant el repartiment de les seves famoses “Hojas Culturales”, que qui més, qui menys, quan n’érem alumnes, li havíem ajudat a distribuir. En aquells moments alguna mestra de les Escoles Nacionals li donava algun cop de mà, amb la mainada. També va introduir i fomentar les subscripcions dels lloretencs a “La Família Cristiana” – aconseguí uns 250 abonats -, al “Mundo Negro”, etc. En la seva dolça soledat de l’Hospital Mn. Torrent dedicà moltes hores a la meditació. Aquest exercici el practicava escrivint, a vegades, els pensaments i les notes “per cas d’una mort sobtada”.
El 18 de novembre de 1964 va tenir la seva gran festa. Se celebrava el cinquantenari del seu sacerdoci i en feia 45 que estava a Lloret. El seus ex-deixebles i amics li van preparar una diada d’imborrable record ... el governador civil Sr. Hellin Sol li va imposar la Fulla de Llorer de la Vila.... Amb motiu d’aquesta festa va rebre una gran quantitat de cartes d’adhesió i felicitacions.
(...) fins que a un quart de vuit de la tarda del dia 15 de gener de 1970 la seva vida extinguí de forma planera"
El 16 d’agost de 1927 pren possessió de la parròquia el rector Mn. Joan Ferrés i Puntonet. La relació entre la rectoria i l’escola, a partir d’aquest moment, deixà de ser cordial i s’anà deteriorant. Determinats problemes van portar Mn. Torrent a deixar la direcció de l’Escola l’any 1928. El nou director fou un mestre originari del poble cerdà de Prullans, Francesc Aleix.
Mn. Torrent s’havia incardinat ja dintre de la vida social lloretenca i amb els alumnes avantatjats dels primers anys, convertits, després, en inquiets joves, o amb nova mainada, va anar constituint les seves obres cabdals: l’agrupació teatral “La Talia Lloretenca”, la publicació quinzenal “Aires lloretencs” (1933 – 1936) on el mateix Mn. Torrent, amb el pseudònim de Joan de la Font escrivia atinats comentaris breus de caràcter més aviat pedagògic, la “Biblioteca Popular”, les caramelles, la diada del llibre, la “Bona Premsa”, el cine catequètic, el concurs de pessebres... Fins i tot, al seu moment, havia organitzat un equip de futbol!
Tot això eren exponents de l’empenta del mestre i sacerdot i, sens dubte, li donaven moltes satisfaccions. Però els dies de goig s’estroncarien, també, igual que per a tots els altres sacerdots, amb la revolta del juliol de 1936. Com a continuació de les actuacions contra l’Església del Comitè Antifeixista proclamat poc després de l’esclat del conflicte, començaren les detencions de sacerdots. A Mn. Torrent, igual que als seus companys Mn. Joan Crous i Mn. Joan Vilalta, el van detenir la tarda del 14 d’agost de 1936. A la nit van succeir els fets més indignes. ... Els foren disparats tres de fusell i de pistola arran de cap, fent-los veure que anaven a morir.... Consta que fou alliberat de la presó de Girona ... el 25 d’agost de 1937. Sembla que va anar a viure amb la família, a Estanyol, fins al seu retorn a Lloret el 28 de febrer de 1939.
Em consta que Mn. Torrent va intentar comprendre i perdonar els que l’havien perseguit...
En reincorporar-se a Lloret hi ha un intent de tornar a fer funcionar l’Escola Parroquial, però els temps són uns altres, hi ha dificultats i l’escola no es torna a consolidar. S’hi fa cine per als petits i una entesa posterior de la parròquia amb l’empresari cinematogràfic Joan Carcereny porta a convertir el local de l’Escola Parroquial en el Cine Talia...
Mn. Torrent, mentrestant, orienta la seva vida cap al desplegament del sacerdoci a Lloret i, quan a l’activitat pedagògica, es conforma amb una petita escola particular a la qual al·ludíem al principi d’aquest article, instal·lada al carrer de la Vila núm. 15... i, anys després, al Casal de l’Obrera. La llibreria de la Bona Premsa es trasllada un temps al carrer de Sant Pere i, després, finalment, serà ubicada precisament en terreny parroquial, en un sector del que fou pati d’esbarjo de l’antiga escola. Encara hi és.
A la postguerra Mn. Torrent és nomenat “Delegado local del Ministerio de Información y Turismo”. Imparcialment, tenim la impressió que la seva gestió va facilitar les coses que no pas en va obstaculitzar. I no cal dir, en el cas del català, va seguir fidel a la llengua. En són prova les seves “caramelles” ... i les seves prèdiques.
Un ofici del bisbe Cartañà confirma a Mn. Torrent la seva aptitud per a regir l’escola el 19 de gener de 1949, “teniendo en cuenta las recomendables dotes de buen pedagogo demostradas tanto en sus estudios com en sus años de enseñanza en las Escuelas del Ave Maria de Granada, del P. Manjón”.
El 5 de desembre de 1958, però, morí Mn. Joan Crous i Costa, l’etern company d’estudis... Llavors, el mestre i sacerdot va quedar sol. L’Ajuntament, per intervenció de l’alcalde Fors, li va resoldre el problema oferint-li l’Hospital Municipal com a nova llar. Mn. Torrent acceptà i allà va tenir una cambra confortable i assolellada i estigué ben atès per les monges de Sant Josep. ... Llavors ja havia deixat de fer classe, però no estava inactiu del tot. Des de l’Hospital encara portava a terme una bona tasca d’apostolat procurant el repartiment de les seves famoses “Hojas Culturales”, que qui més, qui menys, quan n’érem alumnes, li havíem ajudat a distribuir. En aquells moments alguna mestra de les Escoles Nacionals li donava algun cop de mà, amb la mainada. També va introduir i fomentar les subscripcions dels lloretencs a “La Família Cristiana” – aconseguí uns 250 abonats -, al “Mundo Negro”, etc. En la seva dolça soledat de l’Hospital Mn. Torrent dedicà moltes hores a la meditació. Aquest exercici el practicava escrivint, a vegades, els pensaments i les notes “per cas d’una mort sobtada”.
(...) fins que a un quart de vuit de la tarda del dia 15 de gener de 1970 la seva vida extinguí de forma planera"
Extractes de El meu mossèn Torrent, de Joan Domènech, dins Miscel·lània Lloretenca.
Club Marina Casinet. Lloret de Mar. 1995. pp. 203 – 219.)
Font: Arxiu Municipal de Lloret de Mar.
---------------------------------------------------------------------------------------------------
Revista Tramuntana. 1 de desembre de 1964.
Articles de l'Esteve Fàbregas i Barri i d'en Joaquim Ciuró
Veieu articles: